COM ES COMENTA UN GRÀFIC

No es pot resumir en una única fórmula, ja que els tipus de gràfics condicionen el comentari. Però podem seguir el mateix ordre que al comentari d'un mapa:

a) Llegim: 

Primerament, hem d'entendre què estem mirant. Si és un gràfic de barres senzill, ho reconeixerem ràpidamet, però si és un gràfic compost, amb barres, línies i molta informació, la cosa es complicarà. Per a reconèixer què hem de comentar, ens ajudaràn els elements bàsics del gràfic: títol i llegenda, si en té, i els títols dels eixos. 

En aquest pas també hem de classificar mentalment el tipus de gràfic segons siga de barres, lineal, de sectors...  

b) Analitzem/expliquem (mentalment): 

Una vegada que tenim més o menys clar de què ens parla, analitzem la informació. 

Considerarem el fenomen que s'està representant. Posem, per exemple, que és gràfic de barres amb la població de les ciutats més grans d'Espanya en milers d'habitants. El nostre cervell ha d'interpretar que apareixen noms de ciutats a unes barres i uns números. La informació més evident que ens aporta és el rànquing de ciutats de més grans a més xicotetes. Podriem barra per barra, ciutat per ciutat, comentant quants habitants tenen, però açò no és un anàlisi. Hem de preguntar-nos, "Puc agrupar-les per el seu tamany? Tenen elements en comú?"

La següent pregunta que ens hem de fer és: "Sé explicar el per què? Puc donar una explicació acord amb el tema que hem estudiat?" En aquest cas de l'exemple, haurem de tenir en compte el tema de la població, i tractar d'explicar les diferències de poblament a les ciutats espanyoles, segons la seua història, l'economia i els moviments de població.

c) Redactem: 

Procedim a organitzar la informació i a redactar:

1. INTRODUCCIÓ: Ací descriurem els elements formals, bàsics. Què és, quin tipus de gràfic? Sempre està bé incloure una xicoteta definició del tipus de gràfic. 

Exemple de com quedaria:

"Es tracta d'un gràfic o diagrama de... [barres? línies? de sectors?] que mostra... [què diu el títol? I la llegenda?]. Un gràfic o diagrama de... [el que siga, línies, sectors...] ... representa ... [la freqüència de determinades variables, l'evolició en el temps, la proporció...] d' un determinat fenómen geogràfic".

2. COMENTARI/DESCRIPCIÓ: Senzillament hem de descriure al lector el que estem veient. Tractarem d'incloure dos ítems:

- Definició del fenòmen representat: Si parla d'atur, definirem la situació d'atur. Si parla del Producte Interior Brut, definirem què és allò del PIB. Aixì amb qualsevol cosa: treballadors d'un sector, atur, precipitacions, hores de Sol... qualsevol fenòmen. 

Exemple: 

"La taxa d'atur expressa en tants per cent la proporció de la població aturada respecte el total de la població activa" o "L'atur és la situació d'una persona que no té treball i que ho està buscant"

- Distribució: si el fenòmen és major o menor, segons regions, hem d'anar citant-los. 

Important (!): Normalment ens interessa organitzar la informació per els dos extrems i els punts mitjos. Açò vol dir que tractarem d'enumerar les regions per valors màxims, mitjans i mínims, no té sentit anar província per província o país per país dient si tenen 1.1 o 2.4, o si són de color blau o negre. Hem d'agrupar, organitzar, classificar.

Exemple: 

"Es pot observar com les taxes de [??] són majors a les region de, Astúries, Cantàbria... [m'ho estic inventant] Les regions amb una situació intermitja serien les de [...] mentre que les regions amb menor índex són...". 

AIXÍ, NO!: "Astúries té 2,1%, Cantàbria un 2%, Galícia 1,9%, C. Valenciana 1,8%..."

3. COMENTARI/ANÀLISI: Ací hem de donar-li al lector una explicació d'allò que acabem de descriure. Possibles ítems:

- Causes, conseqüències. Les coneixem? Per què a uns llocs sí i als altres no ocòrre? Explicació de la distribució.

Exemple:

"L'increment de casos és degut a..." o "La distribució desigual es deriva d'una sèrie de condicionants com ara...". 

- Possible tendència futura. Açò depén del que estem donant a classe. Reptes de futur, conseqüències positives i negatives. 

Exemple: 

"En un futur, si les tendències actuals no és modifiquen, les conseqüències poden ser positives per... i ... , però també poden enumerar-se conseqüències negatives com per exemple...".

HORA DE PASSAR A L'ACCIÓ! Prova a comentar aquest gràfic: 

Llegim: títol, "consum global d'energia per fonts energètiques". Quins tipus de fonts d'energia es representen? Nuclear, hidroelèctrica, carbó... Variable representada? Energy EJ. Són ExaJulis, una medició estàndard d'energia. Llargària d'anys que ens mostren (dècades? anys?).  

PAUSA: Ho entenem? Sí: seguim. No: demanem ajuda. 

Describim: Quina tendència segueixen? Cap amunt o cap avall? Es mantenen? Quines pujen més? Alguna està baixant?

Com canvien les línies de ràpid? Per exemple, si són molt horizontals, el creixement és poc, però si s'inclinen molt, vol dir que la velocitat augmenta.

Analitzem: Conclusions possibles: les fonts d'energia cada vegada són més variades, respecte als inicis de la revolució industrial (eren dos i al final hi ha sis). Cap als anys 40 la quantitat d'energia consumida es dispara, per el creixement econòmic global. L'aparició d'altres energies no acaba amb la resta de fonts d'energia, com el carbó, primera en aparèixer. El petroli és la principal font d'energia, seguit del carbó i del gas. Per què?